L’actor Francesc Anyó i el músic Juli Mekànika, després de l’experiència conjunta de la lectura musicada de versos de Francesc Aledón, s’han tornat a ajuntar per compartir un altre projecte, aquesta vegada sobre En Vicent Andrés Estellés.
De mà en mà és un espectacle on poesia i música es fusionen.
Per una banda Francesc Anyó recita poemes del poeta mentre Juli Mekànika crea la música que li han inspirat els versos i la interpretació de l’actor. Amb una senzilla posada en escena, els intèrprets de veu i música, fan arribar a l’espectador l’essència dels poemes d’Estellés. Juli Mekànika fa servir el sintetitzador per tal de bastir distintes capes sonores i, sobre elles, Francesc Anyó declama versos estellesians amb una expressivitat singular i atractiva. A més, aquests poemes musicats han estat enllaçats com peces d’una mateixa maquinària, en un recorregut per la màgia lírica del poeta a sobre d’un tren musical sense estacions. Conceptualment l’espectacle recrea l’imaginari complex i divers d’Estellés, on els versos de la quotidianitat, de la lluita, de l’amor, de la mort, del sexe es fonen amb els ambients més acurats de la música.
Juli Mekànika és compositor de piano, productor i sintetista. Entre els seus múltiples treballs trobem Elvisa Mekànika, Goregoregays, Vanity Bear i el seu projecte personal com a Juli Mekànika que en breu presentarà el seu nou disc Crisis. Independentment, també composa música per a altres artistes com ara Ana Elena Pena, Karlos Elektro, Amadeo Iracundo i Oda Nitra, entre altres.
Francesc Anyó, per la seua banda, és actor. Ha fet teatre, televisió, curtmetratges, doblatge, publicitat, lectures dramatitzades, recitals, traduccions i adaptacions teatrals.
Horacianes
Res no m’agrada tant
com enramar-me d’oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.
conte llavors, distret, raone amb l’oli cru, amb
[els productes de la terra.
m’agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa torrat, que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té
en llavar-li la crosta socarrada*.
l’expose dins el plat en tongades* incitants,
l’enrame* d’oli cru amb pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en l’oli, que té sal i ha pres una sabor del
[pimentó torrat.
després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l’enraire àvidament*,
eucarísticament*,
me’l mire en l’aire
de vagades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme.
cloc els ulls* i me’l fot.
V. A. E.
Aún no hay comentarios, ¡añada su voz abajo!